domingo, 26 de octubre de 2008


Ni una simple peli de Disney es lliure dels missatges subliminars...

Un personatge tant innocent com el Pluto pot protagonitzar una pel·lícula tant carregada de missatges.

Primerament, les dones quedem com unes persones que ens volem desfer d'un gatet adorable llençant-lo al riu, posant-lo dins d'una bossa i lligant-li una planxa de planxar per tal que s'ofegues. I a més quedem com unes acusadores, quan el peix que resulta ser femella, acusa al Pluto.

Després si congelem una imatge del Mickey observem com ens assenyala a nosaltres com els culpables del desastre que s'ha produït, imitant la mateixa posició que adoptava en Tio Sam ( la peli va ser estrenada l'any 1941, potser d'aquí ve la similitud).

Un altre punt a apreciar és que apareix la idea del bé i el mal, el mal està representat, típicament, pel dimoni i té veu d'amic per apropar-se als nens, en canvi, el bé està representat per un àngel amb veu bastant femenina.
El primer en aparèixer és el dimoni, per tant podem pensar que el Pluto sempre serà dolent i únicament serà bo quan li aparegui el bé.

Una altra consideració és que el bé per vèncer al mal s'ha de tornar en certa mesura "dolent", pegant al dimoni per desfer-se d'ell.


Bé...només em queda dir que m'ha canviat totalment la concepció de les pelis de Disney, a partir d'ara ja no les podré mirar amb l'inocència amb que les mirava de petita.

No hay comentarios: