viviendo en diferido

Un final

2009-02-10T12:49:00.000-08:00

Sembla ser que això de l'assignatura de Comunicació Audiovisual ha acabat amb la realització d'una peli.
Pensat ràpidament pot semblar fàcil realitzar una peli, càmara en mà i a grabar, però la realitat n'és una altra. Primer fer el guió pensant el temps, la música, els plans i els personatges que apareixeràn a cada escena. I després grabar intentant seguir el guió. Però a la grabació d'una peli no tot acaba aquí, queda editar. La feina d'editar, eliminar les escenes que no ens havien quedat bé i que tantes vegades vam repetir, eliminar la veu d'aquelles escenes on només voliem posar música, enllaçar cadascuna de les escenes definitives per tal de construir una pel·lícula que tot i la feina que ens ha portat, únicament dura uns pocs minuts.

Per si la voleu veure,

Bé, les classes de Comunicació Audiovisual han acabat, però crec que costarà oblidar aquesta aproximació a la tecnologia i la metodologia d'en Pitu per fer les classes, ja que no cada dia et fan grabar un programa de radio o grabar una peli, ni tampoc et deixen fer-te pròpia la classe, com ha passat durant les classes de Comunicació.

Les 7 cabretes i el llop

2008-10-26T13:02:00.000-07:00

Havíem de fer un programa de ràdio i si...perquè no explicar un conte?
Estàvem entre Les set cabretes i el llop i un sobre uns colors...finalment, el record de la lectura que ens fèiem de Les set cabretes i el llop quan erem petits va poder més que nosaltres.
Però com a persones joves que som no ens anàvem a conformar solament amb llegir el conte i prou, l'haviem de modificar.
Després de que sortíssim idees més que disparatades vam acabar amb la mare cabra anant a comprar Florette al Mercadona, el llop depilant-se i amb la cabreta petita mig borratxa per culpa del tequila que es va prendre mentre esperava que arribés la mare després de que el llop es mengés a les seves germanetes... Una història...un tant extranya, però divertida sense cap tipis de dubte!
Va estar molt bé descobrir com amb uns micròfons podem grabar un programa i veure com t'impliques en l'exercici, a més si nosaltres ens vam engrescar tant i ens va fer il·lusió escoltar el nostre treball, pels nens petits ha de ser molt més emocionant i diferent.

Després de comprovar això hi ha més ganes de provar amb els nens aquestes tècniques i fer-los omplir d'emoció!

2008-10-26T12:35:00.000-07:00

Ni una simple peli de Disney es lliure dels missatges subliminars...

Un personatge tant innocent com el Pluto pot protagonitzar una pel·lícula tant carregada de missatges.

Primerament, les dones quedem com unes persones que ens volem desfer d'un gatet adorable llençant-lo al riu, posant-lo dins d'una bossa i lligant-li una planxa de planxar per tal que s'ofegues. I a més quedem com unes acusadores, quan el peix que resulta ser femella, acusa al Pluto.

Després si congelem una imatge del Mickey observem com ens assenyala a nosaltres com els culpables del desastre que s'ha produït, imitant la mateixa posició que adoptava en Tio Sam ( la peli va ser estrenada l'any 1941, potser d'aquí ve la similitud).

Un altre punt a apreciar és que apareix la idea del bé i el mal, el mal està representat, típicament, pel dimoni i té veu d'amic per apropar-se als nens, en canvi, el bé està representat per un àngel amb veu bastant femenina.
El primer en aparèixer és el dimoni, per tant podem pensar que el Pluto sempre serà dolent i únicament serà bo quan li aparegui el bé.

Una altra consideració és que el bé per vèncer al mal s'ha de tornar en certa mesura "dolent", pegant al dimoni per desfer-se d'ell.

Bé...només em queda dir que m'ha canviat totalment la concepció de les pelis de Disney, a partir d'ara ja no les podré mirar amb l'inocència amb que les mirava de petita.

El progrés

2008-10-26T11:24:00.000-07:00

A classe es podrien utilitzar millor les noves tecnologies com les wiquis, crear-ne una pels alumnes (va sortir l'exemple d'anomer-la "El llibre del saber") on fossin ells els que creessin els diferents articles i exposessin els seus coneixements.

Un altre recurs seria el bluetooth, prohibit a les escoles al no poder utilitzar-se el mòvil, amb el qual podriem passar els deures que s'han de fer als alumnes o per passar so i vídeo.

També, després de comprobar que amb una simple lupa, una habitació a les fosques i un paper en blanc podem captar una imatge de l'exterior, les càmares de fotos s'han simplificat per mi.

D'igual manera després que en el segle XVII s'inventés el flipbook o en el segle XIX els germans Lumière inventessin el cinema, el món de la imatge ja no era el mateix. Vam començar amb les pintures rupestres, les pintures a l'oli...i vam anar evolucionant fins a poder plasmar tot un seguit d'imatges per després poder reproduir-les i més endavant el televisor, que ens reuneix a tots davant seu observant setmana rere setmana els mateixos programes.

Amb la radio també poden fer activitats amb el nens a més de practicar el parlar en públic, exemples d'activitats serien fer entrevistes, documentals, programes musicals...

Al final...un blog!

2008-10-02T11:59:00.000-07:00

Al final...he sucumbit a l'era dels blogs. Per molt que m'he resistit ha arribat a un punt en que ja es fa necessari. Per tant, serà un lloc on exhibir sensacions, emocions i paranoies, perquè no... Apa jo no em passaria gaire per aquí que no sóc molt donada a publicar =)